Univers femení parteix d’una idea central en el treball d’Eva Surís: entendre la feminitat no des de la fragilitat, sinó des d’una força serena, íntima i persistent. L’artista construeix un territori on la dona apareix vinculada a la intuïció, la memòria, la cura i la capacitat de reconstruir-se.
No planteja una figura femenina única, sinó diferents moments d’una experiència vital: la dona que busca l’equilibri, la que travessa una pèrdua, la que necessita aturar-se, la que aprèn a conviure amb la solitud o la que torna a mirar el món després d’haver-se transformat.
«En Surís, el blau supera la referència al mar o al cel i adquireix una dimensió interior: conté memòria, silenci, ferides, calma i renaixement.
Al seu costat, terres, vermells, ocres i llums introdueixen tensió i transformació dins d’aquestes atmosferes.»
