Articles

L’univers femení

abartium exposició individual

Univers femení parteix d’una idea central en el treball d’Eva Surís: entendre la feminitat no des de la fragilitat, sinó des d’una força serena, íntima i persistent. L’artista construeix un territori on la dona apareix vinculada a la intuïció, la memòria, la cura i la capacitat de reconstruir-se.

No planteja una figura femenina única, sinó diferents moments d’una experiència vital: la dona que busca l’equilibri, la que travessa una pèrdua, la que necessita aturar-se, la que aprèn a conviure amb la solitud o la que torna a mirar el món després d’haver-se transformat.

La seva pintura transita entre abstracció i figuració. Les figures emergeixen dins d’espais amplis i sovint indeterminats, on paisatge i estat emocional acaben formant una mateixa realitat. Veladures, transparències, matèria i gest conviuen amb formes i línies més contingudes, en un procés pictòric obert en què la intuïció té un paper essencial.

La natura participa activament d’aquest univers simbòlic. El mar, l’aigua, la terra, l’aire i la lluna es relacionen amb els cicles, el pas del temps i la necessitat de tornar a una mateixa. També la nuesa respon a aquesta idea de despullament interior: no com a exhibició del cos, sinó com a expressió de veritat, llibertat i absència de filtres.

Univers femení parla, en definitiva, de processos de transformació. D’aturar-se, escoltar, reconstruir-se i continuar. La força que proposa Surís no és estrident ni heroica; és una força tranquil·la que persisteix i troba en la natura, el silenci i la consciència un espai on sostenir-se.

«En Surís, el blau supera la referència al mar o al cel i adquireix una dimensió interior: conté memòria, silenci, ferides, calma i renaixement.

Al seu costat, terres, vermells, ocres i llums introdueixen tensió i transformació dins d’aquestes atmosferes.»