«L’aigua que em sosté», és una pintura que convida a reflexionar sobre la calma, la confiança i la força interior.
A través de la figura d’una dona que flota damunt l’aigua, l’artista ens parla d’aquells moments en què necessitem aturar-nos, deixar anar el pes que arrosseguem i confiar en la nostra capacitat de continuar endavant.
L’aigua es converteix en un símbol de serenitat i resistència. Un espai on la fragilitat no és sinònim de feblesa, sinó una altra manera d’expressar la fortalesa que portem dins.
Aturar-se, tancar els ulls i comptar a deu. Una dona reposa damunt l’aigua, el seu cos flota desafiant la llei de la gravetat.
L’aigua ens recorda que, fins i tot quan tot pesa, hi ha una calma profunda capaç de sostenir-nos.
Aquest quadre parla de deixar-se portar sense caure, confiar… trobar en una mateixa la força interior necessària per continuar endavant.
En la fragilitat també hi ha resistència.
