Aquest quadre representa la baixada a l’abisme interior i tot allò que descobrim en aquest dur i meravellòs viatge.
Una amiga em va dir que totes, tard o d’hora, hem de creuar el nostre “Desert d’Atacama”. I crec cert que, en algun moment de la vida, travessem el nostre abisme particular.
Pot ser per alguna pèrdua que ens esquinça a trossets. Traïcions, decepcions, abusos, frustracions, pors, morts…cada una sap el que travessa. Tot allò que ens ha fet sentir incapaces de reconstruir-nos. Despullades davant la realitat, ens ha calgut molta valentia afrontar-la.
