Passejar vora el mar buscant petxines, pedretes o vidrets erosionats de color verd és una de les meves activitats preferides.
De vegades em pregunto perquè m’agrada tant. I d’aquí neix la necessitat de pintar aquest quadre.
El sol s’ha amagat deixant el cel taronja. Sota la lluna, avui verda, ella busca petxines entre sorra, roques i aigua. Així reconnecta amb la natura, amb el silenci, amb l’instant present.
Aquest quadre és un homenatge a la recerca interior, a la solitud, a la bellesa de les coses petites i al poder de tornar a l’ara. Les cinc respostes que vaig donar a la meva pregunta.
