Acrílic sobre tela i bastidor. (130x97cm).
Està bé que el temps no ho esborri tot. Crec que no és el seu pas el que ens guareix, sinó una mateixa i la seva fortalesa. Sempre queda alguna empremta del passat. Que d’aquí neixi la saviesa dependrà de la consciència que posem a l’observar-ho, des de la distància.
Ella agraeix la bellesa del que ha viscut. Ha gaudit les partes més dolces i el dolor l’ha fet més forta.
Al final només ens queda el que vol ser-hi i així ho hem d’acceptar, com la natura que es mou i transforma més enllà de la nostra voluntat.
La lluna i l’energia de la terra sempre l’acompanyen.
*Els capitells dels meus quadres simbolitzen el passat. M’atreu la pedra que ha estat moldejada, amb el pas del temps, per les carícies i cops propis del viure.