Acrílic sobre tela. (72,5x60cm)
Sabem que la lluna reflecteix la llum que rep del sol. Però de vegades sento que la seva llum mostra milers i milers de mirades dels qui l’observem, i han observat, compartint amb ella els anhels més profunds. T’has plantejat quantxs estem mirant-la al mateix instant i totxs lxs que l’han observat al llarg del temps? Sempre penso que la lluna ens uneix, és la mateixa de sempre, la que totxs compartim més enllà del que ens pugui separar aquí en aquest món cada dia més perdut.
Ella tot ho il·lumina sense jutjar qui mereix veure-la brillar.
Gràcies lluna per il.luminar-nos a totxs per igual.
En aquest quadre vull representar passat, present i futur sota la mateixa lluna. Amb la cadira isabelina dels meus avis reflexiono sobre què pensaven els meus avantpassats quan observaven la lluna i la deixo allà representant els que en un futur també s’hi vulguin asseure.