Vaig néixer a Barcelona un mes de juny del 1970. A casa sempre vam viure la música i l’art pictòric de prop. El meu pare era pintor i convivíem sis germans entre pinzells, teles, papers i carbonets.
Des de ben petita vaig trobar en l’art un llenguatge que em permetia expressar tot allò que era incapaç de comunicar amb paraules. I això que era una nena molt xerraire, però parlar molt, no sempre garanteix comunicar les emocions o sentiments que portem a dins.
Tots els llenguatges artístics ens permeten connectar amb el nostre centre i transmetre, sense haver de passar per la ment, allò que som realment. Jo vaig escollir la pintura i em vaig llicenciar a la facultat de Belles Arts de Barcelona, en aquesta especialitat.
No he deixat mai de pintar i dibuixar, però la vida m’ha portat també a conèixer i dedicar-me en profunditat a altres realitats com la maternitat i la docència. Ara que la vida m’ho permet, he tornat amb força al món de la pintura. És la meva cura diària, la font d’expressió, allà on connecto amb mi mateixa.
Pinto en plena llibertat i les emocions em porten des dels fons abstractes a la figuració. De les veladures anàrquiques al control absolut d’una simple línia.
Dins l’estudi vaig desplaçant els quadres de la taula al cavallet, del cavallet a la taula, de la taula al terra…de l’horitzontal al vertical. Treballo amb la mentalitat oberta per acollir tot allò que més m’acosti a expressar els sentiments d’aquell moment present.
Agafo el pinzell amb la mà i el desplaço per la tela des del cor, escampant emocions que busquen el seu lloc. Els colors són prioritaris a la meva obra. Els blaus n’ocupen gran part i encara no he pogut o volgut evitar-ho. Els vaig triant i es fonen l’un amb l’altre, amb generositat, com en un acte d’amor.
La música sempre m’acompanya. Des de les peces més clàssiques a compositors actuals. Igual que amb la música, pintant, no tanco les portes a res, tot s’hi val quan volem transmetre, comunicar, en aquest magnífic llenguatge que arriba molt més lluny que qualsevol paraula.